divendres, 2 de desembre del 2011
dilluns, 7 de novembre del 2011
dilluns, 31 d’octubre del 2011
diumenge, 23 d’octubre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
dimarts, 11 d’octubre del 2011
dilluns, 10 d’octubre del 2011
dimecres, 5 d’octubre del 2011
dimecres, 21 de setembre del 2011
diumenge, 11 de setembre del 2011
Albiolada a Badalona.
Desprès de intentar dissenyar una diada nacional de Catalunya a la seva mida i que la resta de grups del seu consistori no recolzaren la seva actitud, va l’amic Albiol i suspèn l’ofrena i els actes de la diada nacional a Badalona.
Amb el major dels cinismes surt i es presenta a l’ofrena de diverses entitats de la ciutat i es posa a cantar els segadors. A tot això s’ha de dir que la resta de forces polítiques de Badalona van fer unides la seva ofrena.
Els de CiU comenten que si el PP no deixa de atentar contra el Català deixaran de donar-li suport i poden presentar una moció de censura.
Que s’esperaven altre cosa o altres maneres?
Amb el major dels cinismes surt i es presenta a l’ofrena de diverses entitats de la ciutat i es posa a cantar els segadors. A tot això s’ha de dir que la resta de forces polítiques de Badalona van fer unides la seva ofrena.
Els de CiU comenten que si el PP no deixa de atentar contra el Català deixaran de donar-li suport i poden presentar una moció de censura.
Que s’esperaven altre cosa o altres maneres?
dijous, 1 de setembre del 2011
dilluns, 25 de juliol del 2011
Terror en Noruega.
Anders Breivik, el criminal autor del atentado con Bomba en Oslo y la masacre de jovenes laboristas en Utoya.
El joven de extrema derecha se denomina en las redes sociales como cristiano, conservador y anti islamista. Casi nada la joyita.
Desde este pequeño rincon mis más sinceras condolencias a las familias.
Por cierto si alguien tiene curiosidad buscar las declaraciones del Sr. Arenas del PP.
PD. Creo que de esto no tiene la culpa Zapatero, ni ETA.
El joven de extrema derecha se denomina en las redes sociales como cristiano, conservador y anti islamista. Casi nada la joyita.
Desde este pequeño rincon mis más sinceras condolencias a las familias.
Por cierto si alguien tiene curiosidad buscar las declaraciones del Sr. Arenas del PP.
PD. Creo que de esto no tiene la culpa Zapatero, ni ETA.
dilluns, 20 de juny del 2011
¿Y ahora que ?
Pasadas ya unas semanas de las elecciones municipales me hago la siguiente pregunta. ¿Y ahora que?
Los compañeros del PSC hemos trabajado y colaborado en la campaña en la medida de nuestras posibilidades, se han obtenido unos resultados quizas no en la linea de lo esperado y deseado, pero lo suficientemente buenos para seguir en el gobierno de la ciudad con una mayoria.
Creo que en la situación que estamos, y habiendo perdido una parte de la confianza de nuestro electorado, subiendo las fuerzas de la derecha e incluso entidades mas extremas, es ahora cuando hemos de afianzar nuestra posición de fuerza de izquierdas y seguir trabajando por nuestros ideales y no esperar que movimientos sociales, indignados o no, ocupen posiciones politicamente y nos dejen a un lado del juego como uno de los partidos que solo miran por su propio interes.
La politica como otros ambitos de la sociedad, esta avanzando a grandes pasos con las nuevas tecnologias y esta evolucionando a una participación horizontal, donde componentes de todos los niveles de responsabilidad se puedan sentar en una mesa y proponer acciones, propuestas, decisiones...
En pocas palabras participación, los esquemas piramidales estan callendo en muchos ambitos y el politico no es ajeno a estos cambios.
Creo que desde las agrupaciones debemos empezar a movilizarnos, empezar a trabajar y la gente del PSC es la que tiene que decidir hacia donde vamos y comenzar a analizar e interpretar lo que se piensa tanto entre afiliados, simpatizantes, bases del partido, como en las ejecutivas, se trata de hacerlo entre todos. No es coherente que esto lo haga la prensa, otros colectivos sociales e incluso otros partidos.
Los compañeros del PSC hemos trabajado y colaborado en la campaña en la medida de nuestras posibilidades, se han obtenido unos resultados quizas no en la linea de lo esperado y deseado, pero lo suficientemente buenos para seguir en el gobierno de la ciudad con una mayoria.
Creo que en la situación que estamos, y habiendo perdido una parte de la confianza de nuestro electorado, subiendo las fuerzas de la derecha e incluso entidades mas extremas, es ahora cuando hemos de afianzar nuestra posición de fuerza de izquierdas y seguir trabajando por nuestros ideales y no esperar que movimientos sociales, indignados o no, ocupen posiciones politicamente y nos dejen a un lado del juego como uno de los partidos que solo miran por su propio interes.
La politica como otros ambitos de la sociedad, esta avanzando a grandes pasos con las nuevas tecnologias y esta evolucionando a una participación horizontal, donde componentes de todos los niveles de responsabilidad se puedan sentar en una mesa y proponer acciones, propuestas, decisiones...
En pocas palabras participación, los esquemas piramidales estan callendo en muchos ambitos y el politico no es ajeno a estos cambios.
Creo que desde las agrupaciones debemos empezar a movilizarnos, empezar a trabajar y la gente del PSC es la que tiene que decidir hacia donde vamos y comenzar a analizar e interpretar lo que se piensa tanto entre afiliados, simpatizantes, bases del partido, como en las ejecutivas, se trata de hacerlo entre todos. No es coherente que esto lo haga la prensa, otros colectivos sociales e incluso otros partidos.
dimarts, 31 de maig del 2011
Nuevos conceptos.
A día de hoy en muchísimos medios de comunicación se habla y discute sobre la situación de descalabro y desajuste en muchos conceptos en el seno del PSC en Catalunya.
Esta situación dada por los resultados en las dos últimas citas electorales, la actual crisis económica y las acampadas en diferentes capitales. Está llevando a que las bases del partido pidan una participación más activa en la entidad, las propuestas de debate sobre diferentes conceptos se está convirtiendo en una gran espiral desde las redes sociales , donde afiliados, simpatizantes y gente de izquierda comienzan a colaborar on line y a escuchar propuestas de otros compañeros. El debate se debe conformar y debemos entender que la situación política no solo dentro del partido si no de modo general está cambiando su comportamiento y esta requiriendo de los partidos políticos, sobre todo de la izquierda, una mayor sensibilización con las bases, con las situaciones personales y la necesidad de escuchar a las personas.
Esta situación de colaboración en horizontal en la cual da lo mismo que sea un elemento de base, un cargo ejecutivo del partido es la verdadera esencia que no se debe dejar aparcada bajo ningún concepto. Creo que es el verdadero espíritu del partido, que los dirigentes hablen e interaccionen con los compañeros de todos los niveles.
La derecha se comienza a poner nerviosa ya que a nivel nacional ya piden elecciones anticipadas y a nivel autonómico comienza a mostrar su verdadero rostro de cara a los servicios sociales que está recortando.
El espejismo de la alternativa de los que vendrán con una varita mágica, para solucionar los problemas como el paro, la inmigración, la crisis (provocada por las políticas Neocon y la dictadura de las leyes de mercado) puede ver como es desmontada por los ciudadanos indignados.
Más información en twitter buscar los temas :
#congresdesdebaix
#debatsocialista
#mespsc
Esta situación dada por los resultados en las dos últimas citas electorales, la actual crisis económica y las acampadas en diferentes capitales. Está llevando a que las bases del partido pidan una participación más activa en la entidad, las propuestas de debate sobre diferentes conceptos se está convirtiendo en una gran espiral desde las redes sociales , donde afiliados, simpatizantes y gente de izquierda comienzan a colaborar on line y a escuchar propuestas de otros compañeros. El debate se debe conformar y debemos entender que la situación política no solo dentro del partido si no de modo general está cambiando su comportamiento y esta requiriendo de los partidos políticos, sobre todo de la izquierda, una mayor sensibilización con las bases, con las situaciones personales y la necesidad de escuchar a las personas.
Esta situación de colaboración en horizontal en la cual da lo mismo que sea un elemento de base, un cargo ejecutivo del partido es la verdadera esencia que no se debe dejar aparcada bajo ningún concepto. Creo que es el verdadero espíritu del partido, que los dirigentes hablen e interaccionen con los compañeros de todos los niveles.
La derecha se comienza a poner nerviosa ya que a nivel nacional ya piden elecciones anticipadas y a nivel autonómico comienza a mostrar su verdadero rostro de cara a los servicios sociales que está recortando.
El espejismo de la alternativa de los que vendrán con una varita mágica, para solucionar los problemas como el paro, la inmigración, la crisis (provocada por las políticas Neocon y la dictadura de las leyes de mercado) puede ver como es desmontada por los ciudadanos indignados.
Más información en twitter buscar los temas :
#congresdesdebaix
#debatsocialista
#mespsc
dimecres, 18 de maig del 2011
dimarts, 17 de maig del 2011
La veritat sobre la sanitat pública. Per Marina Geli.
Durant els darrers trenta anys, quan ens referíem al sistema sanitari català, per damunt de tot ho fèiem amb orgull col·lectiu, hereus d'una antiga història liderada pel municipalisme (molts dels hospitals comarcals tenen 700, 600, 500 anys), per la societat civil, pel mutualisme.
El model de governança de les institucions del servei públic sanitari de Catalunya ha estat un model d’implicació d’alcaldes i Ajuntaments i de persones alienes al sector, que ha permès tenir un fet diferencial sanitari català. El refermat pacte dels darrers anys amb els alcaldes de tot Catalunya per governar conjuntament el sistema sanitari des de la proximitat regional, de sector sanitari o de ciutat, a través dels Governs Territorials de Salut i de l’assignació de recursos econòmics en base a la població a atendre, són la gran aposta d’equitat i eficiència pels propers vint anys, potenciant la salut pública, la qualitat a través del contínuum assistencial i els programes sociosanitaris per fer front a la lluita contra les desigualtats en salut i a un envelliment poblacional cada vegada més important.
Som hereus del primer mapa sanitari del president Tarradellas i del conseller Espasa i de l’aposta de Salut pública, amb l’empremta també del PSUC, i deltraspàs de competències que es va fer efectiu el 1981, reclamades amb l’Estatut de 1979.
Som hereus de les etapes dels consellers Laporte i Trias que, després de la Llei General de Sanitat, opten per un model de Sistema nacional de Salut, finançat per impostos, descentralitzat i universal, i es consoliden amb la LOSC (Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya).
La història de la igualtat d’oportunitats en salut a Espanya i a Catalunya té un nom propi, el del ministre Ernest Lluch, liderant la Llei General de Sanitat l’any 1986 (ara fa 25 anys). A Catalunya tenim l’orgull d’haver tancat el somni del company i ministre impulsant la definitiva universalització l’any passat del sistema sanitari.
Som Hereus dels consellers Rius i Pomés, que com en moltes etapes, van assumir infrafinançament i canvis demogràfics i d'innovació.
Però sobretot som hereus d'un professionalisme sanitari ben format, compromès, que treballa amb criteris i xarxes internacionals.
I ara què?
Hauríem de respondre a algunes qüestions per saber on volem anar. , en uns mesos de desconfiança i poca ambició.
1-Tenim un bon model sanitari a Catalunya?
Categòricament sí. Amb resultats en salut, qualitat, equitat i eficiència entre els cinc millors del món.Tenim un model sistema nacional de Salut amb gestió diversa del servei públic i un assegurament privat complementari i un bon sector serveis privat.
A més el nivell de formació, docència, recerca biomèdica és alt, competitiu en el món, globalitzat.
Tenim un fort lideratge els darrers anys en salut pública, que ha culminat amb una llei aprovada per unanimitat, la llei de salut pública, que permet encarar els propers vint anys potenciant la promoció i la protecció de la salut i la prevenció de la malaltia, especialment rellevant davant la necessitat de fer-se gran i d’envellir saludablement.
2- El sistema sanitari de Catalunya gasta molt i no ens el podem permetre?
Fals. La despesa real pública el 2010 va ser de 1.371 euros per persona/any i la privada entorn als 400. És menys del 8% del PIB, la pública està per sota del 6%. Estem per sota d’Espanya, la UE dels 15 i molt per sota d’USA (entorn del 17% del PIB i amb molt poca equitat), Canadà,..
3- El dèficit del 2010 és el pitjor de la història i respon a un malbaratament o a populismes locals?
El 2003 el dèficit era de 1.850 milions d’euros i més de 2.100 si sumen el pendent de pagament. Anteriorment, durant molts anys, la situació financera era molt pitjor. Fins i tot s'havia deixat pagar nòmines alguns mesos, la Seguretat Social ,i com a exemple l’hospital de Sant Pau tenia un dèficit per la inversió i despesa corrent de més de 400 milions euros.
El dèficit del 2010, d'uns 850 Milions euros, és de farmàcia i productes sanitaris, necessaris per haver infradotat la partida i per que les mesures de reducció de preu van iniciar-se tard. Amb tot la despesa real de receptes el 2010 va ser inferior al 2009.
4-S'ha invertit excessivament en equipaments sanitaris els darrers anys?
No, la població en deu anys ha crescut en un milió de persones i en quinze anys 1'5 milions.
El pla d'inversions 2004-2015 respon a necessitats territorials i a equipaments obsolets que requereixen reformes o substitucions. La planificació ha sigut prèvia a les obres. Si invertim un 3% del pressupost anualment podem fer el que cal fer en millora d’equipaments sanitaris.
La ciutat de Barcelona, el Llobregat, el Vallès Occidental i l’Oriental, són territoris on la desinversió havia estat més important i ha calgut i cal continuar equilibrant el país sanitàriament.
5-No es van prendre mesures estalvi durant la crisi?
Fals. Des del 2003 s'inicien reformes estructurals que han fet disminuir la demanda (pla de TIC, recepta electrònica, història electrònica compartida, tele medecina,..), i un protocol de prescripció de qualitat passant de creixements anuals de més 10% interanuals a decreixements del 12% aquest any...
A més el creixement de la despesa per persona degut a la crisi que fa caure els ingressos pràcticament no creix darrers tres anys, de fet el 2010 fins i tot decreix lleugerament.
L'any 2010 es prenen mesures conjunturals dures, baixar salaris dels professionals i baixar preus productes sanitaris, amb conseqüències importants pels professionals sanitaris, inclosos els farmacèutics, la indústria i els serveis auxiliars.
El model retributiu dels treballadors del servei públic sanitari va apostar fa uns anys per una part variable en base a objectius i productivitat (direcció per objectius) i una incentivació econòmica per metges i infermeres de la capacitació professional (carrera professional) que ha permès els darrers anys millores de la formació continuada i de la productivitat. Amb tot, el salari base, especialment de metges, és baix comparat amb la resta d’Espanya i el món.
6- El govern d'Espanya és el responsable del dèficit sanitari?
La gestió i finançament sanitari és responsabilitat de les CC.AA. Des de 1986 tenim fiscalitat; fins el 2001, elfinançament finalista de l’Estat per Sanitat amb revisions a cinc anys, després de decidit el finançament general a cada CC.AA. decideix el seu pressupost sanitari. Els darrers anys el pressupost sanitari ha crescut a Catalunya per adaptar el sistema als canvis demogràfics, als increments de població, a l’envelliment i a l’adaptació a la innovació.
El Govern d'Espanya malgrat no gestiona i no finança s'ha de desentendre?
No. El 2005 el Govern del president Maragall va impulsar el primer informe Vilardell per al sostenibilitat del sistema sanitari. Va tenir lloc una Conferència de presidents monogràfica en salut . El 2010, amb el president Montilla, es va elaborar el segon informe Vilardell i va haver-hi un nou debat iniciat al Consell Interterritorial entorn de pacte per l'equitat, la qualitat i la suficiència financera, que cal tancar urgentment. Resten per a Catalunya temes específics, com millorar el finançament de desplaçats, el patrimoni, les malalties professionals.
Aquest són els temes específics sanitaris, més enllà del finançament de Catalunya millorat amb el nou Estatut de 2006, i el debat actual de reducció del dèficit públic que només es pot fer sense lesionar la qualitat dels serveis bàsics amb acords Catalunya endins i amb Espanya.
7- El sistema sanitari és només un forat de despesa?
No. Genera una important economia productiva (entorn del 7% dels ocupats en aquests moments),i ocupació de qualitat, amb un alt nivell formatiu (més del 60% són universitaris, comparat amb el 30 per cent de la mitjana de la resta de sectors econòmics); Localitza a tot Catalunya treball i empreses diverses que arrossega al sector primari, secundari i terciari El model sanitari a Catalunya és un dels elements claus de l’equilibri territorial del país.
El servei sanitari té un poder de compra molt alt, el 40% és compra de béns, serveis i inversió i menys del 60% és personal directe. A més, la recerca i la innovació han de permetre que el sector salut sigui un dels sectors estratègics de l’economia catalana, , capaç d’importar clients, estudiants, talent, congressos,... I exportar el sector al món.
8-Com passem estalviant l'any 2011, 2012?
Amb Lideratge i diàleg, polític, professional i social.
Les decisions preses els darrers anys estan fent que aquest 2011 gastarem 500 milions d’euros menys que any passat. Ara cal posar tots el números reals d'ingressos (inclosa la recaptació d’impostos) i despeses i discutir el model, i amb la Central de resultats pactar els propers anys i recuperar l’orgull i la confiança. Retallar sense model indiscriminadament pot malmetre resultats i ser més car els propers anys.
Tenim un país i un sector madur acostumat com ningú a pactar, amb col·legis professionals, associacions acadèmiques i d'usuaris, sindicats i patronals al costat de polítics que per damunt de tot no volem perdre qualitat i equitat i sabem que cal ser més eficient, però necessitem parlar de model i no de tòpics.
El model de governança de les institucions del servei públic sanitari de Catalunya ha estat un model d’implicació d’alcaldes i Ajuntaments i de persones alienes al sector, que ha permès tenir un fet diferencial sanitari català. El refermat pacte dels darrers anys amb els alcaldes de tot Catalunya per governar conjuntament el sistema sanitari des de la proximitat regional, de sector sanitari o de ciutat, a través dels Governs Territorials de Salut i de l’assignació de recursos econòmics en base a la població a atendre, són la gran aposta d’equitat i eficiència pels propers vint anys, potenciant la salut pública, la qualitat a través del contínuum assistencial i els programes sociosanitaris per fer front a la lluita contra les desigualtats en salut i a un envelliment poblacional cada vegada més important.
Som hereus del primer mapa sanitari del president Tarradellas i del conseller Espasa i de l’aposta de Salut pública, amb l’empremta també del PSUC, i deltraspàs de competències que es va fer efectiu el 1981, reclamades amb l’Estatut de 1979.
Som hereus de les etapes dels consellers Laporte i Trias que, després de la Llei General de Sanitat, opten per un model de Sistema nacional de Salut, finançat per impostos, descentralitzat i universal, i es consoliden amb la LOSC (Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya).
La història de la igualtat d’oportunitats en salut a Espanya i a Catalunya té un nom propi, el del ministre Ernest Lluch, liderant la Llei General de Sanitat l’any 1986 (ara fa 25 anys). A Catalunya tenim l’orgull d’haver tancat el somni del company i ministre impulsant la definitiva universalització l’any passat del sistema sanitari.
Som Hereus dels consellers Rius i Pomés, que com en moltes etapes, van assumir infrafinançament i canvis demogràfics i d'innovació.
Però sobretot som hereus d'un professionalisme sanitari ben format, compromès, que treballa amb criteris i xarxes internacionals.
I ara què?
Hauríem de respondre a algunes qüestions per saber on volem anar. , en uns mesos de desconfiança i poca ambició.
1-Tenim un bon model sanitari a Catalunya?
Categòricament sí. Amb resultats en salut, qualitat, equitat i eficiència entre els cinc millors del món.Tenim un model sistema nacional de Salut amb gestió diversa del servei públic i un assegurament privat complementari i un bon sector serveis privat.
A més el nivell de formació, docència, recerca biomèdica és alt, competitiu en el món, globalitzat.
Tenim un fort lideratge els darrers anys en salut pública, que ha culminat amb una llei aprovada per unanimitat, la llei de salut pública, que permet encarar els propers vint anys potenciant la promoció i la protecció de la salut i la prevenció de la malaltia, especialment rellevant davant la necessitat de fer-se gran i d’envellir saludablement.
2- El sistema sanitari de Catalunya gasta molt i no ens el podem permetre?
Fals. La despesa real pública el 2010 va ser de 1.371 euros per persona/any i la privada entorn als 400. És menys del 8% del PIB, la pública està per sota del 6%. Estem per sota d’Espanya, la UE dels 15 i molt per sota d’USA (entorn del 17% del PIB i amb molt poca equitat), Canadà,..
3- El dèficit del 2010 és el pitjor de la història i respon a un malbaratament o a populismes locals?
El 2003 el dèficit era de 1.850 milions d’euros i més de 2.100 si sumen el pendent de pagament. Anteriorment, durant molts anys, la situació financera era molt pitjor. Fins i tot s'havia deixat pagar nòmines alguns mesos, la Seguretat Social ,i com a exemple l’hospital de Sant Pau tenia un dèficit per la inversió i despesa corrent de més de 400 milions euros.
El dèficit del 2010, d'uns 850 Milions euros, és de farmàcia i productes sanitaris, necessaris per haver infradotat la partida i per que les mesures de reducció de preu van iniciar-se tard. Amb tot la despesa real de receptes el 2010 va ser inferior al 2009.
4-S'ha invertit excessivament en equipaments sanitaris els darrers anys?
No, la població en deu anys ha crescut en un milió de persones i en quinze anys 1'5 milions.
El pla d'inversions 2004-2015 respon a necessitats territorials i a equipaments obsolets que requereixen reformes o substitucions. La planificació ha sigut prèvia a les obres. Si invertim un 3% del pressupost anualment podem fer el que cal fer en millora d’equipaments sanitaris.
La ciutat de Barcelona, el Llobregat, el Vallès Occidental i l’Oriental, són territoris on la desinversió havia estat més important i ha calgut i cal continuar equilibrant el país sanitàriament.
5-No es van prendre mesures estalvi durant la crisi?
Fals. Des del 2003 s'inicien reformes estructurals que han fet disminuir la demanda (pla de TIC, recepta electrònica, història electrònica compartida, tele medecina,..), i un protocol de prescripció de qualitat passant de creixements anuals de més 10% interanuals a decreixements del 12% aquest any...
A més el creixement de la despesa per persona degut a la crisi que fa caure els ingressos pràcticament no creix darrers tres anys, de fet el 2010 fins i tot decreix lleugerament.
L'any 2010 es prenen mesures conjunturals dures, baixar salaris dels professionals i baixar preus productes sanitaris, amb conseqüències importants pels professionals sanitaris, inclosos els farmacèutics, la indústria i els serveis auxiliars.
El model retributiu dels treballadors del servei públic sanitari va apostar fa uns anys per una part variable en base a objectius i productivitat (direcció per objectius) i una incentivació econòmica per metges i infermeres de la capacitació professional (carrera professional) que ha permès els darrers anys millores de la formació continuada i de la productivitat. Amb tot, el salari base, especialment de metges, és baix comparat amb la resta d’Espanya i el món.
6- El govern d'Espanya és el responsable del dèficit sanitari?
La gestió i finançament sanitari és responsabilitat de les CC.AA. Des de 1986 tenim fiscalitat; fins el 2001, elfinançament finalista de l’Estat per Sanitat amb revisions a cinc anys, després de decidit el finançament general a cada CC.AA. decideix el seu pressupost sanitari. Els darrers anys el pressupost sanitari ha crescut a Catalunya per adaptar el sistema als canvis demogràfics, als increments de població, a l’envelliment i a l’adaptació a la innovació.
El Govern d'Espanya malgrat no gestiona i no finança s'ha de desentendre?
No. El 2005 el Govern del president Maragall va impulsar el primer informe Vilardell per al sostenibilitat del sistema sanitari. Va tenir lloc una Conferència de presidents monogràfica en salut . El 2010, amb el president Montilla, es va elaborar el segon informe Vilardell i va haver-hi un nou debat iniciat al Consell Interterritorial entorn de pacte per l'equitat, la qualitat i la suficiència financera, que cal tancar urgentment. Resten per a Catalunya temes específics, com millorar el finançament de desplaçats, el patrimoni, les malalties professionals.
Aquest són els temes específics sanitaris, més enllà del finançament de Catalunya millorat amb el nou Estatut de 2006, i el debat actual de reducció del dèficit públic que només es pot fer sense lesionar la qualitat dels serveis bàsics amb acords Catalunya endins i amb Espanya.
7- El sistema sanitari és només un forat de despesa?
No. Genera una important economia productiva (entorn del 7% dels ocupats en aquests moments),i ocupació de qualitat, amb un alt nivell formatiu (més del 60% són universitaris, comparat amb el 30 per cent de la mitjana de la resta de sectors econòmics); Localitza a tot Catalunya treball i empreses diverses que arrossega al sector primari, secundari i terciari El model sanitari a Catalunya és un dels elements claus de l’equilibri territorial del país.
El servei sanitari té un poder de compra molt alt, el 40% és compra de béns, serveis i inversió i menys del 60% és personal directe. A més, la recerca i la innovació han de permetre que el sector salut sigui un dels sectors estratègics de l’economia catalana, , capaç d’importar clients, estudiants, talent, congressos,... I exportar el sector al món.
8-Com passem estalviant l'any 2011, 2012?
Amb Lideratge i diàleg, polític, professional i social.
Les decisions preses els darrers anys estan fent que aquest 2011 gastarem 500 milions d’euros menys que any passat. Ara cal posar tots el números reals d'ingressos (inclosa la recaptació d’impostos) i despeses i discutir el model, i amb la Central de resultats pactar els propers anys i recuperar l’orgull i la confiança. Retallar sense model indiscriminadament pot malmetre resultats i ser més car els propers anys.
Tenim un país i un sector madur acostumat com ningú a pactar, amb col·legis professionals, associacions acadèmiques i d'usuaris, sindicats i patronals al costat de polítics que per damunt de tot no volem perdre qualitat i equitat i sabem que cal ser més eficient, però necessitem parlar de model i no de tòpics.
dilluns, 16 de maig del 2011
Retallades en espera.
Donada la reacció del poble en general i de multitud d’entitats de tots el àmbits, les retallades del govern de CiU hi son a la nevera per tal de no perjudicar la candidatura del Sr. Trias.
Fomentar el treball, fomentar els emprenedors, com? No hi ha mesures clares.
Les retallades als pilars més importants com sanitat i educació van poc a poc sense fer soroll però tiren endavant, en els hospitals de l’ICS ja els hi ha tret l’esmorzar i el sopar als treballadors i a l’empresa de catering els retallaran personal. Les empreses que tenen treballadors a centres de l’ICS també pateixen les retallades com el mateix personal dels centres.
Ja esta bé de retallades a Catalunya no deixis que al teu poble o la teva localitat la retallin.
Fomentar el treball, fomentar els emprenedors, com? No hi ha mesures clares.
Les retallades als pilars més importants com sanitat i educació van poc a poc sense fer soroll però tiren endavant, en els hospitals de l’ICS ja els hi ha tret l’esmorzar i el sopar als treballadors i a l’empresa de catering els retallaran personal. Les empreses que tenen treballadors a centres de l’ICS també pateixen les retallades com el mateix personal dels centres.
Ja esta bé de retallades a Catalunya no deixis que al teu poble o la teva localitat la retallin.
dilluns, 18 d’abril del 2011
Indignaros !!!
Este fin de semana he tenido la oportunidad de leer el manifiesto:
Indignaros!! de Stéphan Hessel, increíble. Puñetazos de realidad en poco mas de 30 paginas.
Aquí dejo un enlace a un articulo de “El País” donde se describe la vida de Stéphan Hessel.
El héroe que escribió un best seller.
Indignaros!! de Stéphan Hessel, increíble. Puñetazos de realidad en poco mas de 30 paginas.
Aquí dejo un enlace a un articulo de “El País” donde se describe la vida de Stéphan Hessel.
El héroe que escribió un best seller.
divendres, 8 d’abril del 2011
Las Chicas son guerreras.
En una cumbre europea sobre economía en el año 2010, una de los ponentes sugirió como introducción a su exposición el siguiente comentario:
• Si Lehman & Brothers en su día fuese sido Lehman & Sisters, otro gallo le fuera cantado a la economía mundial.
Esta entrada me la permito usar para entrar en la política nacional, en concreto en los puestos de relevancia que ocupan las mujeres en nuestra política. Lo que en otros países y organismos internacionales es habitual parece ser que en España está por ver.
En la actual situación que se encuentra España gobernada por el partido socialista y encaminándonos a unas elecciones municipales y siguientes legislativas del año 2012, En las que el presidente José Luis Rodríguez Zapatero, no se presentara como cabeza de lista en las próximas elecciones. Los dos ministros con más probabilidades son experimentados políticos del partido socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba y Carme Chacón.
Llegados a este punto hay una cuestión que no puedo evitar plantear:
¿Está preparada España, para ser gobernada por una mujer? ¿Una mujer catalana y socialista?
Espero que la respuesta sea que sí, que las personas que lean esta reflexión estén de acuerdo porque si no, estaríamos desaprovechando un potencial en todos los sentidos.
Desde Catalunya y en concreto desde Barcelona podemos dar fe de que nuestras
“políticas” son grandes.
• Si Lehman & Brothers en su día fuese sido Lehman & Sisters, otro gallo le fuera cantado a la economía mundial.
Esta entrada me la permito usar para entrar en la política nacional, en concreto en los puestos de relevancia que ocupan las mujeres en nuestra política. Lo que en otros países y organismos internacionales es habitual parece ser que en España está por ver.
En la actual situación que se encuentra España gobernada por el partido socialista y encaminándonos a unas elecciones municipales y siguientes legislativas del año 2012, En las que el presidente José Luis Rodríguez Zapatero, no se presentara como cabeza de lista en las próximas elecciones. Los dos ministros con más probabilidades son experimentados políticos del partido socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba y Carme Chacón.
Llegados a este punto hay una cuestión que no puedo evitar plantear:
¿Está preparada España, para ser gobernada por una mujer? ¿Una mujer catalana y socialista?
Espero que la respuesta sea que sí, que las personas que lean esta reflexión estén de acuerdo porque si no, estaríamos desaprovechando un potencial en todos los sentidos.
Desde Catalunya y en concreto desde Barcelona podemos dar fe de que nuestras
“políticas” son grandes.
divendres, 18 de març del 2011
Municipals 2011.Candidatura PSC
Nou equip, noves persones, nous reptes de cara a la propera legislatura municipal. Ahir 17 de març, els socialistes de Santa Coloma van aprovar per majoria absoluta la llista de companys del partit que es presentaran a la candidatura amb l’alcaldessa Núria Parlon. Persones de diferents àmbits de la societat de Santa Coloma i persones independents, amb vocació progressista i engrescats amb el projecte de ciutat que presenta el PSC, posen cara a la candidatura. Una candidatura que es caracteritza per la pluralitat de les persones i la combinació de polítics amb experiència i molta il·lusió amb els nous companys que composen la llista.
A tots, BONA SORT !!!
1. Núria Parlon
2. Esteve Serrano
3. Antoni Fogué
4. Lídia Guinart
5. Cristina Cerrato (Independent)
6. Jordi Mas
7. Antonio Carmona
8. Diego Arroyo (Independent)
9. Laia Tordera (Independent)
10. Remedios Aragón
11. Petry Jiménez (Independent)
12. Raúl Moreno
13. José Velasco
14. Ana Belén Moreno
15. Soraya Santalucía
16. Ángeles Peláez
17. Fabián Cárdenas
18. Teresa Díaz
19. Miguel Padilla
20. Francisco Giles
21. Cristina Miguel
22. Chana Higuero
23. Rosa Romero
24. José Bella
25. Antonio Vargas
26. José María Ballesteros
27. Manuela de Madre
Suplents
1. Pilar Jiménez
2. José Rodríguez
3. Francisco Urbano
4. Fancisco Herrojo
5. Rachida Hlimi
dilluns, 21 de febrer del 2011
Govern NI-NI
NI concert econòmic ni res que s’assembli, ni polítiques socials, ni Metro linea 9.A l’ambigüitat que ens te acostumat CIU s’està començant a desenvolupar els primers mesos de convergència al govern català.
Sobre el concert econòmic ,que va ser la bandera durant les passades autonòmiques no van trigar ni un més en retractar-se i dir que ara no era el moment que un concert econòmic no era viable, que es podria negociar alguna cosa en aquesta linea, però el concert econòmic no.
Retallades a l’educació : Mestres, col·legis, ordinadors, prestacions en general que fa de l’ensenyament públic un servei de qualitat i competitiu davant de les concertades i privades. Això porta de cap, a una retallada a la cohesió social del territori.
S’aturen les construccions de diversos centres sanitaris i es recomanen públicament la contractació de serveis sanitaris privats i mútues. A la linea 9 del metre s’aturaran unes estacions si i d’altres no.No tenim fons per fer front a les nòmines del personal però es pot donar a SPANAIR un crèdit de 10.500.000€ per que no s’enfonsi més.
Que es CIU? A més d’un BIPARTIT. Sembla ser que son soberanistes, catalanistes e independentistes. Però més endavant que ara no ens va bé ser totes aquestes coses. Son independentistes però no volen referèndums d’identitat.
Ara tenen el govern al seu poder, i cada vegada es mes patent que l’alternativa a d’estar present a la política Catalana.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Qüestió de confiança.
Els socialistes de Santa Coloma estem de celebració el passat dia 10 de febrer van votar al nostre candidat, més bé a la nostra candidata, la Núria Parlon. Per Immensa majoria i amb la presencia del nostre 1er secretari José Montilla va ser la confirmació de la proposta de l’executiva del partit al 22 de desembre.
Esperem que a les properes eleccions municipals els nostres veïns també s’encomanin del nostre entusiasme, de la manera de fer les coses amb transparència, amb rigor amb un peu al carrer escoltant als veïns i treballant per la ciutat.
Video de l'acte
Esperem que a les properes eleccions municipals els nostres veïns també s’encomanin del nostre entusiasme, de la manera de fer les coses amb transparència, amb rigor amb un peu al carrer escoltant als veïns i treballant per la ciutat.
Video de l'acte
dimarts, 25 de gener del 2011
El violento lenguaje de la política conservadora.
Después de haber visto la tragedia de la congresista demócrata de Tucson (Arizona) Gabrielle Gifford, he leído diferentes artículos de la prensa norteamericana sobre la situación política que se da en este país.La crispación y el odio llevado a las urnas y señalando como culpables y enemigos a los contrincantes político con una violencia y odio extremo.
Esta actitud está extendida en la mayoría de formaciones políticas de derecha, llevan todo a los extremos, incluso en los carteles oficiales de la formación denominada en estados unidos TEA PARTY se ven reflejado los estados y los congresistas a batir literalmente.
Este exceso de violencia verbal incontrolada da como resultado lo que ha pasado en EEUU, un país donde el derecho a la tenencia a las armas está garantizado a todo el mundo y parece ser que los requisitos no son especialmente rigurosos.
Extrapolando el tema a nuestro territorio español, y salvando las diferencias, podemos ver como se acerca la época electoral cuando los políticos del PP sacan sus rifles para la caza del voto. Sus disparos van encaminados siempre en la misma dirección la injerencia en los asuntos de Cataluña el odio hacia esta tierra y los argumentos de siempre la insolidaridad del territorio catalán.Espero ver algún indicio de solidaridad con el pueblo catalán después de las palabras del Sr. Arenas que se permite el lujo de criticar la inmersión lingüística de la educación en Cataluña.
No vendrá este Sr. A decirme como tengo que hablar en mi casa o en mi tierra.En fin parece ser que llega la hora de que a Catalunya y a los catalanes nos pongan en el punto de mira de la política popular. Atacar a Catalunya sigue siendo rentable para los extremistas.
dilluns, 24 de gener del 2011
Los que abrazan la cultura de la muerte.
No salgo de mi asombro, cuando este fin de semana pasado he escuchado las palabras del Sr. Mayor Oreja en referencia a la última reforma de la ley del aborto:
EL PSOE ABRAZA LA CULTURA DE LA MUERTE, tan rotunda afirmación la hace un señor que pertenece a un partido que tiene las manos manchadas de sangre desde la guerra de Irak.
Cuando millones de Españoles clamaban en las calles de todo el país el NO A LA GUERRA y el y su partido se lo pasaron por el forro. Como resultado de sus políticas de exteriores grupos de extremistas islámicos atentaron sembrando el pánico y la muerte por occidente
Sres. Quienes abrazan la cultura de la muerte no es precisamente el PSOE.
EL PSOE ABRAZA LA CULTURA DE LA MUERTE, tan rotunda afirmación la hace un señor que pertenece a un partido que tiene las manos manchadas de sangre desde la guerra de Irak.
Cuando millones de Españoles clamaban en las calles de todo el país el NO A LA GUERRA y el y su partido se lo pasaron por el forro. Como resultado de sus políticas de exteriores grupos de extremistas islámicos atentaron sembrando el pánico y la muerte por occidente
Sres. Quienes abrazan la cultura de la muerte no es precisamente el PSOE.
dimecres, 5 de gener del 2011
Ese cigarrito, que caro va a salir.
La ley del tabaco. Se abre la veda para la cacería a todos los niveles del fumador.
Se les llama de todo a los fumadores, lo más bonito incívico y además des del ministerio de sanidad se invita a denunciar a través de diversas plataformas a los fumadores y establecimientos de todo tipo, que no respetan la nueva ley. Establecimientos que en muchos casos han tenido que adaptar sus instalaciones y locales para poder cumplir la normativa anterior. Además en todas las comunidades autónomas miles de inspectores se dedican a visitar a los establecimientos para sancionar el incumplimiento de la nueva ley. (Esos inspectores que también podrían sancionar a los que dejan en los parques de todo el estado; cristales, basura, colillas y jeringuillas después del fin de semana.)
Creo que en vez de sancionar y perseguir es mas practico EDUCAR Y CONCIENCIAR, es mas sano para todos, aunque eso no exime de que halla incívicos que no respeten las normas mas elementales. Educar a niños y jóvenes en hábitos más saludables no debe ser tan rentable.
Otro punto que considero importante es que si el tabaco es tan malo, produce enfermedades graves como cáncer y contiene tantas sustancias venenosas, por que no se persigue su fabricación, venta y distribución como se hizo en su día con sustancias como el aceite de colza u otras sustancias que la OMS considera nocivas. Puede ser por que solo en España el estado recaude mas de 9.446,7Millones de € al año en impuestos más lo que generen las tabacaleras.
Prohibido fumar en los centros públicos de todo tipo, me parece mas que de sentido común que sea así y más todavía si son centros sanitarios o donde se encuentren niños o menores. Pero dentro muchos centros sanitarios y centros cívicos se encuentran las NARCOSALAS donde los poli toxicómanos, heroinómanos y demás drogodependientes tienen espacios habilitados para el consumo de una droga ilegal que la administración consiente y financia.
De todas maneras hay que reconocer que el tabaco es malo y perjudicial, yo intentare educar y concienciar a los míos, que creo que además es más fácil y razonable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)