Los portavoces de la iglesia católica en España, amenazan con excomulgar a los políticos católicos que voten a favor de la ley del aborto.
Los mismos que salen a la calle rodeados de asociaciones pro familia, pro católicas cada dos por tres para hacernos ver lo malo que es un estado laico.
¿No están presionando a la clase política para resolver sus intereses?
A esos que comparan el aborto con la protección del lince ibérico, a esos les preguntaría ¿CUÁNDO VAN A SALIR A LA CALLE PARA CLAMAR JUSTICIA POR TODOS ESOS NIÑOS
IRLANDESES QUE DURANTE DECADAS HAN SIDO VIOLADOS Y ULTRAJADOS POR SACERDOTES CATÓLICOS?
¿Que pasa con esos niños? No merecen protección ya que la mayoría estaba en instituciones estatales gestionadas por la iglesia?
Me parece inquietante lo que puede ocurrir en una sociedad conservadora, donde autoridades se entremezclan con dirigentes eclesiásticos para proteger a los curas pederastas.
La sociedad del rancio Abolengo y la doble moral.
diumenge, 29 de novembre del 2009
dijous, 26 de novembre del 2009
La societat catalana es mou !!!
La societat catalana es mou !!!
El que a passat es un acte democràtic de la nostra societat, tots hem de recolzar aquesta proposta. Que no deixa de ser la veu del poble.
Partits polítics de Catalunya, es el moment de recollir el testimoni del poble i deixar les diferencies per fer país i fer historia d’una vegada.
El que a passat es un acte democràtic de la nostra societat, tots hem de recolzar aquesta proposta. Que no deixa de ser la veu del poble.
Partits polítics de Catalunya, es el moment de recollir el testimoni del poble i deixar les diferencies per fer país i fer historia d’una vegada.
La dignitat de Catalunya.
La dignitat de Catalunya
Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a ell mateix- no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s'han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l'obsessiu escrutini de l'espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.
Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a ell mateix- no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s'han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l'obsessiu escrutini de l'espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Passa-ho !!!
Desprès dels fets succeïts a la ciutat de Sta. Coloma de Gramenet, crec que hi ha arribat el moment que les persones progressistes i simpatitzants i afiliats al partits diguem la nostre al carrer, de manera civilitzada ens haurien de concentrar i dir quatre coses; com que també estem en contra de la corrupció, que donem suport als polítics que estan intentant treure a la ciutat cap endavant, que no estem d’acord amb les politiques urbanístiques de l’anterior consistori. Que les plataformes veïnals no haurien de ser nomes que això plataformes i no tenir interesso polítics i estar vinculades amb entitats politiques. Que 100 persones que surten a la Tv no son representació de tota una ciutat com Sta. Coloma .
Trobo que es el moment de arrencar cap endavant pensar en les pròximes eleccions i posar nos a treballar, muntar actes amb els dirigents del partit a la ciutat i fer veure a la gent que al partit socialista
Hi ha persones amb ganes de treballar i de lluitar. Hem de tornar a ser un “referent ” de socialisme, progressisme i democràcia.
Trobo que es el moment de arrencar cap endavant pensar en les pròximes eleccions i posar nos a treballar, muntar actes amb els dirigents del partit a la ciutat i fer veure a la gent que al partit socialista
Hi ha persones amb ganes de treballar i de lluitar. Hem de tornar a ser un “referent ” de socialisme, progressisme i democràcia.
dimarts, 17 de novembre del 2009
Sóc jove, treballadora, mare de família, socialista per tradició i vocació i de Santa Coloma de dalt a baix.
En el seu primer discurs com alcaldessa, Parlón ha demanat "disculpes a tots els ciutadans de Santa Coloma, com ja ha fet el president Montilla". S'ha compromès a fer una "gestió exemplar", incorporant totes les mesures que "la Generalitat prepara per una millor gestió pública". Així mateix, ha obert la porta a l'oposició a participar en un "govern d'unitat" al consistori.
MOLTA SORT, Núria !!!
MOLTA SORT, Núria !!!
dilluns, 16 de novembre del 2009
Necessitem recuperar la il·lusió de la ciutadania.
Quatre coses sobre Núria Parlón, una entrevista a 20minutos que ens dona unes
Pinzellades de com ès la Núria i sobre la seva visió de la ciutat.
Pinzellades de com ès la Núria i sobre la seva visió de la ciutat.
diumenge, 15 de novembre del 2009
Convención Nacional en Catalunya.
La elite de la derecha española se ha dado cita este fin de semana para celebrar su congreso nacional en Barcelona.
Hay que ver con lo malos que son los catalanes, ahora resulta que son importantes para iniciar la reconquista (Próximas elecciones autonómicas del 2010, primer objetivo para llegar a la Moncloa) D. Mariano, Dña. Esperanza, D. Francisco… Camps (No piensen que es otro Paco).
Desembarcan en un momento un tanto convulso de nuestra situación política y social, Como la alternativa para liberarnos del TRIPARTITO que tiene a la sociedad catalana llena de corrupción y malas costumbres políticas. El intento de suavizar su imagen delante de Catalunya no tiene otro fin que arañar algún voto en sus pretensiones electoralista para las autonómicas 2010. No creo que sean ejemplo precisamente de buenas costumbres ya que con sus Gürteles, Correas, Caja Madrid, PP de Ceuta… y diferentes disputas internas echas publicas con todo detalle, nos deban recriminar nada y si mirar cómo se resuelven los problemas en otras formaciones políticas (Véase actuación del PSC en el caso pretoria).
Lastima de unos asuntillos pendientes que tiene el PP en Catalunya como:
* El recurso a l’Estatut de Catalunya.
* El recurso contra la LEC (Llei d’Educació de Catalunya)
* El supuesto conflicto de política lingüística.
Hay que ser un poco cínico después de de ver y seguir estos asuntillos el venir a Catalunya, para dejarse ver y sentir, creo que los Sres. Populares no son tontos y que saben que en Catalunya no tienen la suficiente entidad como para presentarse como alternativa política al tripartito de la Generalitat. Sabiendo esto, creo que están buscando alianzas para repetir la jugada de Euskadi, llegar al poder con el soporte de quien sea el PSC o de CIU.
Creo que han hecho demasiado daño a esta tierra como para venir ahora con reconciliaciones electoralistas, ni esto es Euskadi ni el PSC es PSE-PSOE ni CiU es… bueno
A pesar de lo que comenta el Sr. Mas de la imposibilidad de llegar a un pacto de gobierno con el PP ya han votado juntos en contra de la LOFCA. (Ley de financiación de las comunidades autónomas).
Las actitudes son más importantes que las aptitudes.
Wiston Churchill.
Hay que ver con lo malos que son los catalanes, ahora resulta que son importantes para iniciar la reconquista (Próximas elecciones autonómicas del 2010, primer objetivo para llegar a la Moncloa) D. Mariano, Dña. Esperanza, D. Francisco… Camps (No piensen que es otro Paco).
Desembarcan en un momento un tanto convulso de nuestra situación política y social, Como la alternativa para liberarnos del TRIPARTITO que tiene a la sociedad catalana llena de corrupción y malas costumbres políticas. El intento de suavizar su imagen delante de Catalunya no tiene otro fin que arañar algún voto en sus pretensiones electoralista para las autonómicas 2010. No creo que sean ejemplo precisamente de buenas costumbres ya que con sus Gürteles, Correas, Caja Madrid, PP de Ceuta… y diferentes disputas internas echas publicas con todo detalle, nos deban recriminar nada y si mirar cómo se resuelven los problemas en otras formaciones políticas (Véase actuación del PSC en el caso pretoria).
Lastima de unos asuntillos pendientes que tiene el PP en Catalunya como:
* El recurso a l’Estatut de Catalunya.
* El recurso contra la LEC (Llei d’Educació de Catalunya)
* El supuesto conflicto de política lingüística.
Hay que ser un poco cínico después de de ver y seguir estos asuntillos el venir a Catalunya, para dejarse ver y sentir, creo que los Sres. Populares no son tontos y que saben que en Catalunya no tienen la suficiente entidad como para presentarse como alternativa política al tripartito de la Generalitat. Sabiendo esto, creo que están buscando alianzas para repetir la jugada de Euskadi, llegar al poder con el soporte de quien sea el PSC o de CIU.
Creo que han hecho demasiado daño a esta tierra como para venir ahora con reconciliaciones electoralistas, ni esto es Euskadi ni el PSC es PSE-PSOE ni CiU es… bueno
A pesar de lo que comenta el Sr. Mas de la imposibilidad de llegar a un pacto de gobierno con el PP ya han votado juntos en contra de la LOFCA. (Ley de financiación de las comunidades autónomas).
Las actitudes son más importantes que las aptitudes.
Wiston Churchill.
divendres, 13 de novembre del 2009
dijous, 12 de novembre del 2009
Candidats.
Es refreda la candidatura d'Antoni Fogué, l'actual president de la Diputació de Barcelona, a l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet, en substitució de Bartomeu Muñoz, imputat en el "cas Pretòria". En la cursa successòria hi apareixen ara altres noms i, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, agafa força el de Raül Moreno. És tinent d'alcalde al consistori colomenc i els socialistes el veuen com un rostre jove allunyat de la imatge del fins ara alcalde.
Continuen les travesses sobre qui ocuparà l'alcaldia que deixa vacant Muñoz. S'hi ha afegit el de Núria Parlón, actual tinenta d'alcalde i un valor jove dels socialistes colomencs. Nascuda a la ciutat el 1974, Parlón és doctora en Teoria Política, regidora i tinenta d'alcade i forma part de l'executiva del PSC des del juliol del 2008. Va ser la número 3 del PSC a les eleccions europees.
Nou equip, més socialisme, més democracia.
Continuen les travesses sobre qui ocuparà l'alcaldia que deixa vacant Muñoz. S'hi ha afegit el de Núria Parlón, actual tinenta d'alcalde i un valor jove dels socialistes colomencs. Nascuda a la ciutat el 1974, Parlón és doctora en Teoria Política, regidora i tinenta d'alcade i forma part de l'executiva del PSC des del juliol del 2008. Va ser la número 3 del PSC a les eleccions europees.
Nou equip, més socialisme, més democracia.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Reforma sanitaria en EEUU.
Obama supera con éxito el primer escollo importante en su reforma sanitaria de los EEUU,
Logra ganar la votación en la cámara de representantes por un estrecho margen de 220 a 215 votos.
Obama ha vuelto a doblegar a los republicanos conservadores y sigue luchando por sus ideales y políticas sociales, aunque le queda mucho camino que recorrer ya que la industria sanitaria norteamericana no se va a dejar quitar el caramelo de la boca sin al menos una buena pataleta, ahora es el momento donde los votantes deben respaldar a su líder y escribir juntos la historia de la Norteamérica moderna y progresista.
La primera victoria.
Logra ganar la votación en la cámara de representantes por un estrecho margen de 220 a 215 votos.
Obama ha vuelto a doblegar a los republicanos conservadores y sigue luchando por sus ideales y políticas sociales, aunque le queda mucho camino que recorrer ya que la industria sanitaria norteamericana no se va a dejar quitar el caramelo de la boca sin al menos una buena pataleta, ahora es el momento donde los votantes deben respaldar a su líder y escribir juntos la historia de la Norteamérica moderna y progresista.
La primera victoria.
divendres, 6 de novembre del 2009
Plataformes veïnals es manifesten a Sta. Coloma de Gramenet.
Una sèrie de plataformes ciutadanes es van manifestar per els carrers de la ciutat amb la legitima petició amb la que estic d'acord “Prou de corrupció” al municipi, però no ens enganyem ,que totes les plataformes no tenen els mateixos interessos per les problemàtiques veïnals, si no, que van una mica mes enllà.
L’intent d’assalt al consistori que es va veure per TV a totes les cadenes va ser tant lamentable com el que es va veure fa uns dies amb la detenció de les persone s implicades al CAS PRETORIA.
Igual que les ramificacions del cas pretoria les de l’entorn de les plataformes veïnals també son si no tan espectaculars, com a poc dignes d’observació. Qui hi esta al darrera de les plataformes?
Gent que vol entrar sigui com sigui a dirigir el consistori de la ciutat, que a les últimes eleccions no va arribar a tenir suficient recolzament per tenir representació a l’ajuntament.
Les aproximadament 1000 persones, no son ni de lluny la representació de la veu del poble colomenc (mès de 117ooo habitants), Si que es veritat que feien molt soroll però no mes que soroll. La por no pot governar mai.
L’intent d’assalt al consistori que es va veure per TV a totes les cadenes va ser tant lamentable com el que es va veure fa uns dies amb la detenció de les persone s implicades al CAS PRETORIA.
Igual que les ramificacions del cas pretoria les de l’entorn de les plataformes veïnals també son si no tan espectaculars, com a poc dignes d’observació. Qui hi esta al darrera de les plataformes?
Gent que vol entrar sigui com sigui a dirigir el consistori de la ciutat, que a les últimes eleccions no va arribar a tenir suficient recolzament per tenir representació a l’ajuntament.
Les aproximadament 1000 persones, no son ni de lluny la representació de la veu del poble colomenc (mès de 117ooo habitants), Si que es veritat que feien molt soroll però no mes que soroll. La por no pot governar mai.
Carta del primer secretari als afiliats i afiliades del PSC.
Carta del primer secretari als afiliats i afiliades del PSC
José Montilla s’adreça per mail als afiliats i afiliades socialistes per demanar-los “confiança en el projecte polític socialista i en la capacitat regeneradora de la política democràtica”
Aquest és l'enllaç a la pàgina:
Carta del primer secretari als afiliats i afiliades del PSC
José Montilla s’adreça per mail als afiliats i afiliades socialistes per demanar-los “confiança en el projecte polític socialista i en la capacitat regeneradora de la política democràtica”
Aquest és l'enllaç a la pàgina:
Carta del primer secretari als afiliats i afiliades del PSC
dilluns, 2 de novembre del 2009
Carta als treballadors de l'ajuntament de Sta.Coloma de Gramenet.
Carta pels treballadors de l’ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet :
Des d'aquest racó de la ciutat voldria trencar una llança pels treballadors de l’ajuntament de Sta. Coloma , aquests treballadors que estan patint una situació de desànim i que viuen a les seves carns l’ incomprensió de moltes persones que aprofiten qualsevol ocasió per crear confusió, i acusar-vos de esser el que no sou.
Hem de tenir en compte com ciutadans democràtics, la presunció d’innocència del alcalde Bartomeu, la justícia tindrà que pronunciar-se al respecte i posar cada cosa al seu lloc, però passi el que passi vosaltres sou les persones que heu lluitat per aixecar a la ciutat de moltes circumstancies i heu col·laborat en que tinguem una ciutat mes habitable amb mes serveis, amb col·legis, amb ambulatoris amb premis per la seva implicació en el medi ambient, amb mes seguretat.
Vosaltres sou exemple de professionalitat, ja que a situacions com la que esta patint la ciutat ,feu que tot funcioni.
Ànims !!! us necessitem.
Una abraçada per a tots.
Joan Calzado.
Des d'aquest racó de la ciutat voldria trencar una llança pels treballadors de l’ajuntament de Sta. Coloma , aquests treballadors que estan patint una situació de desànim i que viuen a les seves carns l’ incomprensió de moltes persones que aprofiten qualsevol ocasió per crear confusió, i acusar-vos de esser el que no sou.
Hem de tenir en compte com ciutadans democràtics, la presunció d’innocència del alcalde Bartomeu, la justícia tindrà que pronunciar-se al respecte i posar cada cosa al seu lloc, però passi el que passi vosaltres sou les persones que heu lluitat per aixecar a la ciutat de moltes circumstancies i heu col·laborat en que tinguem una ciutat mes habitable amb mes serveis, amb col·legis, amb ambulatoris amb premis per la seva implicació en el medi ambient, amb mes seguretat.
Vosaltres sou exemple de professionalitat, ja que a situacions com la que esta patint la ciutat ,feu que tot funcioni.
Ànims !!! us necessitem.
Una abraçada per a tots.
Joan Calzado.
Caso PRETORIA.
Lamentablemente la sombra de la corrupción y la especulación se cierne en Cataluña y en especial en mi municipio de Sta. Coloma de Gramenet.
En portada de todos los medios de información las imágenes de la detención del alcalde de la ciudad y dos altos cargos del municipio,
En la misma operación también se ha detenido a tres empresarios y dos altos cargos del gobierno de Jordi Pujol.
Todos los detenidos defienden su inocencia , pero el juez ve indicios de delito. Se acabo “El Oasis Catalán”, como algunos medios y formaciones de
Otras provincias del estado denominaban la política catalana.
Los cargos políticos han dimitido de sus cargos públicos y políticos y se les ha suspendido de militancia.
Aun manteniendo la presunción de inocencia de las personas encausadas solo decir :
· Cuánto daño se le ha hecho a la sociedad de Sta. Coloma y a los que defendemos los sistemas democráticos.
La justicia tiene la última palabra.
Auto de procesamiento del caso PRETORIA. El alcalde renuncia a su cargo.
En portada de todos los medios de información las imágenes de la detención del alcalde de la ciudad y dos altos cargos del municipio,
En la misma operación también se ha detenido a tres empresarios y dos altos cargos del gobierno de Jordi Pujol.
Todos los detenidos defienden su inocencia , pero el juez ve indicios de delito. Se acabo “El Oasis Catalán”, como algunos medios y formaciones de
Otras provincias del estado denominaban la política catalana.
Los cargos políticos han dimitido de sus cargos públicos y políticos y se les ha suspendido de militancia.
Aun manteniendo la presunción de inocencia de las personas encausadas solo decir :
· Cuánto daño se le ha hecho a la sociedad de Sta. Coloma y a los que defendemos los sistemas democráticos.
La justicia tiene la última palabra.
Auto de procesamiento del caso PRETORIA. El alcalde renuncia a su cargo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)