dimecres, 18 de juny del 2014

El Veto a Núria Parlon.


Una muestra de la intransigencia del socialismo rancio, hacia la innovación y la vuelta hacia posiciones de catalanismo político. El inmovilismo del PSOE también gana en Cataluña. 


Aqui dejo la noticia de e-notícies confidencial:

La renuncia de la alcaldesa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, a optar a la primera secretaría del PSC está relacionada con la oposición de algunos sectores del partido a sus intenciones de adoptar una mayor flexibilidad respecto al proceso soberanista catalán.

El Veto a Núria Parlon

dimarts, 10 de juny del 2014

Una reflexió en veu alta.

Les eleccions al parlament europeu han estat  per a molts partits una prova de foc per comprovar el suport que els dóna el seu electorat. Pel que fa al Partit dels Socialistes de Catalunya, els ciutadans i ciutadanes ( a excepció de quatre municipis) han castigat severament al partit amb una pèrdua de prop de la meitat de vots.

Els factors determinants de la pèrdua d’electorat a Catalunya son diversos:

·         L’abandonament del posicionament d’esquerra catalana en beneficia a d’altres forces  polítiques. El gir ideològic allunya al PSC del socialisme català i l’aproxima a posicions més properes a les de C’s, UpyD i PP.
Aquestes eleccions europees indiquen que el PSC ha de tornar a la seva arrel més catalanista, sense excloure a ningú, però tenint en compte que el PSOE no representa a molts socialistes catalans.

·         El dret a decidir és un altre factor fonamental d’aquesta davallada de votants.
Molts estem a favor del dret a decidir ja que a més de ser federalistes i socialistes som demòcrates. No podem ignorar que el poble de Catalunya demana decidir el seu futur que al cap i a la fi es anar a les urnes a votar.

·         El partit necessita canvis en les actituds i noves formes de fer política. No podem estar eternament demanant permís al PSOE i la relació amb aquest no pot ser de vassallatge polític. Aquí ja no ens val “el ordeno y mando”. Els i les socialistes catalans no necessitem la tutela de ningú per fer política. El que necessitem es un grup parlamentari propi a Madrid, independent del PSOE, comandat des de  Catalunya i que representi als socialistes catalans, no als interessos del gran partit.

·         El famós PACTE DE GRANADA, un pacte ja creat a mínims per poder afegir a les diferents federacions del socialisme espanyol, es queda curt en diverses qüestions i ,de manera concreta, parla massa de les autonomies i poc del model federal.
            Amb els processos més o menys participatius que s’iniciaran,  persones que
            han estat molt importants i que el van subscriure o no hi són amb càrrec de
responsabilitat o pròximament podrien deixar el seus càrrecs. Què serà d’aquest pacte amb els canvis que es produiran a la direcció del PSOE?


·         La desafecció política de la ciutadania és cada cop més gran. S’ha de promoure la participació. El PSC s’ha de convertir en un partit obert a la societat i ha de facilitar la participació als ciutadans interessats. D’una banda s’haurien de fer Primàries obertes i d’altra s’hauria de sortir al carrer per escoltar, dialogar i debatre amb els ciutadans i les entitats i associacions (AAVV, Culturals...etc.)


Per tornar a ser el referent de l’esquerra a Catalunya s’ha d’evolucionar i modificar les maneres i les formes. Hem de trepitjar el territori i explicar nous projectes que engresquin als ciutadans i ,en aquells que els afectin, escoltar la seva veu i fer que es sentin representats.