Des de diferents mitjans de comunicació s’ha començat a relacionar l’iniciativa de legislació popular amb un interès d’allunyament d’Espanya, No recordo que a l’any 1991, quan es van prohibir els bous a les illes Canàries, a cap polític ni periodista dubtes de l’espanyolitat dels
Habitants de les illes. Però quan es tracta de Catalunya sempre es “es dispara amb bala i a matar.”
No crec que el que s’està produïnt sigui una “artimanya”per evidenciar o separar la cultura catalana de l’espanyola, si no un fet mes simple que respon a una demanda ciutadana d’un sector de la població. Es pot estar d’acord o no, però quan un col·lectiu es capaç de reunir 180.169 signatures per que el seu parlament debati sobre una qüestió (la llei demana 50.000 signatures),siguin els bous, sigui qualsevol altre tema, el que tenim el davant es una petició legitima dins de la legalitat
I amb un caràcter democràtic per que l’òrgan corresponent prengui una decisió sobre el tema amb caràcter de llei.
Es molt curiós el recel que provoca en altres càmeres de l’estat espanyol les decisions que es prenen al parlament de Catalunya, es possible que no estiguin acostumats
a que els seus conciutadans els facin peticions directament, això si que es preocupant ja que els diputats dels parlaments son els representants dels ciutadans en aquets òrgans legislatius.
Els catalans no son ni millors ni pitjors tenim un tarannà diferent i uns signes identitaris diferents igual que els gallecs i els bascs, per això han de preocupar-se els estats com l’espanyol per fomentar coses que uneixin als ciutadans i puguin ser estats plurals amb diferents nacionalitats,identitats autonomies. etc,etc...
Que la España plural y progresista no acabe en un pais singular y sombrio. Con toros o sin ellos.
Habitants de les illes. Però quan es tracta de Catalunya sempre es “es dispara amb bala i a matar.”
No crec que el que s’està produïnt sigui una “artimanya”per evidenciar o separar la cultura catalana de l’espanyola, si no un fet mes simple que respon a una demanda ciutadana d’un sector de la població. Es pot estar d’acord o no, però quan un col·lectiu es capaç de reunir 180.169 signatures per que el seu parlament debati sobre una qüestió (la llei demana 50.000 signatures),siguin els bous, sigui qualsevol altre tema, el que tenim el davant es una petició legitima dins de la legalitat
I amb un caràcter democràtic per que l’òrgan corresponent prengui una decisió sobre el tema amb caràcter de llei.
Es molt curiós el recel que provoca en altres càmeres de l’estat espanyol les decisions que es prenen al parlament de Catalunya, es possible que no estiguin acostumats
a que els seus conciutadans els facin peticions directament, això si que es preocupant ja que els diputats dels parlaments son els representants dels ciutadans en aquets òrgans legislatius.
Els catalans no son ni millors ni pitjors tenim un tarannà diferent i uns signes identitaris diferents igual que els gallecs i els bascs, per això han de preocupar-se els estats com l’espanyol per fomentar coses que uneixin als ciutadans i puguin ser estats plurals amb diferents nacionalitats,identitats autonomies. etc,etc...
Que la España plural y progresista no acabe en un pais singular y sombrio. Con toros o sin ellos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada