dissabte, 1 de febrer del 2014

Socialdemocràcia.

La tradicional socialdemocràcia subjecta a la legislació dels grans partits esta patint la seva crisis mes greu pot ser de la historia.
Diversos fronts oberts a nivell internacional estan  ofegant  als partits socialdemòcrates  en una lluita desigual. La disciplina dels mercats a aconseguit  imposar els seus criteris per sobre de les lleis i de les politiques de molts països.  La crisis econòmica  a afectat a una classe treballadora i unes classes mitges  que son els principals pagadors d’una crisis creada per multinacionals, entitats  bancàries despietades  i  politiques Neo Conservadores de diversos països.
Els ciutadans no veuen en els partits convencionals una sortida clara d’una situació en la que tots els partits poden tenir un grau de culpa. Uns per efectuar politiques allunyades  del que els ciutadans esperen i en favor de Holdings econòmics i Think tanks de diversos entorns sociopolítics. Altres tenen el seu grau de culpa per omissió d’acció política, per no defensar en ocasions allós per el que els ciutadans els han seleccionat, per no fer una oposició digna a la contundència de les actuacions dels governs  de dretes.
Els partits s’ han d’actualitzar  a les situacions de la societat actual, obrir portes i posar peus i orelles als carrers, Cal una profunda renovació  de maneres de treballar de comunicar-se i de revisar principis en les filosofies dels partits d’esquerra.
 Estem  davant d’una societat  amb un nivell cultural molt mes elevat a la dels anys setanta i vuitanta, una societat que esta informada  i te dades de manera immediata gracies a Internet, en cinc segons tenim constància del que s’ha dit al parlament de Brussel·les o de si Hollande a pres una copa al peu de la torre Eiffel.
Necessitem respostes immediates i agilitzar les administracions a aquestes necessitats.  Per tirar endavant necessitem un  relleu  generacional  i canvis de criteris en els partits, obertura a la ciutadania i participació son mes que necessaris avui dia.
La pluralitat de pensament en els partits aporta riquesa, crec que no es incompatible ser socialdemòcrata i ser defensor dels drets socials en tots els seus àmbits amb defensar  el  catalanisme com a corrent social tal i com es recull a l’Estatut de Catalunya del 2006.




  

2 comentaris:

  1. Esta bien lo que dices pero es un poco Utopia. El ùltimo parrafo tienes razon.

    Harry.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por participar con tu opinión Harry.
      Me alegro que te guste el post.

      Elimina