La tradicional socialdemocràcia subjecta a
la legislació dels grans partits esta patint la seva crisis mes greu pot ser de
la historia.
Diversos fronts oberts a nivell
internacional estan ofegant als partits socialdemòcrates en una lluita desigual. La disciplina dels
mercats a aconseguit imposar els seus
criteris per sobre de les lleis i de les politiques de molts països. La crisis econòmica a afectat a una classe treballadora i unes
classes mitges que son els principals
pagadors d’una crisis creada per multinacionals, entitats bancàries despietades i
politiques Neo Conservadores de diversos països.
Els ciutadans no veuen en els partits
convencionals una sortida clara d’una situació en la que tots els partits poden
tenir un grau de culpa. Uns per efectuar politiques allunyades del que els ciutadans esperen i en favor de
Holdings econòmics i Think tanks de diversos entorns sociopolítics. Altres
tenen el seu grau de culpa per omissió d’acció política, per no defensar en
ocasions allós per el que els ciutadans els han seleccionat, per no fer una
oposició digna a la contundència de les actuacions dels governs de dretes.
Els partits s’ han d’actualitzar a les situacions de la societat actual, obrir
portes i posar peus i orelles als carrers, Cal una profunda renovació de maneres de treballar de comunicar-se i de
revisar principis en les filosofies dels partits d’esquerra.
Estem
davant d’una societat amb un
nivell cultural molt mes elevat a la dels anys setanta i vuitanta, una societat
que esta informada i te dades de manera
immediata gracies a Internet, en cinc segons tenim constància del que s’ha dit
al parlament de Brussel·les o de si Hollande a pres una copa al peu de la torre
Eiffel.
Necessitem respostes immediates i agilitzar
les administracions a aquestes necessitats.
Per tirar endavant necessitem un
relleu generacional i canvis de criteris en els partits, obertura
a la ciutadania i participació son mes que necessaris avui dia.
La pluralitat de pensament en els partits
aporta riquesa, crec que no es incompatible ser socialdemòcrata i ser defensor
dels drets socials en tots els seus àmbits amb defensar el catalanisme com a corrent social tal i com es
recull a l’Estatut de Catalunya del 2006.
Esta bien lo que dices pero es un poco Utopia. El ùltimo parrafo tienes razon.
ResponEliminaHarry.
Gracias por participar con tu opinión Harry.
EliminaMe alegro que te guste el post.